dimecres, 1 de febrer de 2012

Plutonomia (I)

VICTOR HERNÁNDEZ.

Part 1: El sistema que posa en perill la classe mitjana

Michael Moore esmenta breument en el seu documental Capitalism: A Love Story el tema de la Plutonomía. Considero que el tema mereix ser comentat amb més a detall.
El 16 d'octubre  de 2005 Citigroup, el banc més gran del món i propietari de Banamex, envià als seus clients més rics un memoràndum anomenat "Estratègia d'inversió-Plutonomia: Comprant luxe, explicant desequilibris globals."
El memoràdum cercava convèncer els accionistes més rics de comprar accions de les empreses de súper-luxe a les quals només tenen accés els més rics, ja que, diu, els rics es tornaran més rics i la resta de la gent més pobra.
Citigroup afirma que els Estats Units és una "Plutonomía", un sistema en el qual els que controlen el país són l'1% més ric la població (que al seu torn viu de la riquesa del 0,1% d'ultra-rics dels Estats Units). Fins i tot el govern està subordinat als rics sota aquest sistema.
Segons Citigroup només hi ha dos tipus de persones: els rics i els pobres. No hi ha una classe mitjana ni ha d'importar als rics que n'hi hagi o fins i tot que desaparegui.
Els principals consumidors de la riquesa en una plutonomía, a més, no són la classe mitjana ni els pobres, sinó els rics, que tenen més riquesa en conjunt, que el 95% de la resta de la població.
Segons l'informe de Citigroup,  dos són els mecanismes que permeten que els rics es facin cada vegada més rics i la resta de ciutadans més pobres,
1. La reducció d'impostos als rics i augments d'impostos per als altres ciutadans..
2. El pagament de salaris excessius als més alts executius de les grans empreses (els que Citigroup anomena"aristocràcia gerencial") i reducció de salaris a la resta dels treballadors.
Segons Citigroup, aquesta situació continuarà produint desigualtat d'ingressos entre "rics" i "els altres", mentre els governs dels països continuïn afavorint els més rics. Citigroup mai usa els termes "rics", "pobres", "ingressos excessius", o "desigualtat" com una crítica, sinó que els presumeix com un benefici del capitalisme als rics a costelles dels altres. En aquest sistema, per tant, és on la classe mitjana corre el perill de desaparèixer. No ho diu l'esquerra. Ho diu Citigroup.

Part 2: El sistema de la irresponsabilitat dels rics
Citigroup va enviar als seus clients més rics el memoràndum sobre la Plutonomía l'octubre de 2005 per convèncer-los de comprar accions d'empreses de luxe. Un dels al·legats de Citigroup era que en ser Estats Units una Plutonomía (un sistema controlat per l'1% més ric on la resta de la gent és "pobra" encara que sigui classe mitjana), els seus rics gastaven excessivament en luxes i estalviaven molt poc. Citigroup va recomanar als seus clients més rics que invertissin no en empreses que puguin beneficiar la majoria de la població amb llocs de treball, o almenys a la classe mitjana. No, els va dir que compressin accions de marques de súper-luxe com Porsche, Bulgari, Polo Ralph Lauren, Four Seasons, Sothebys, i Tiffany. No és broma. És a la pàgina 27 del memoràndum.
Els deia a més a més, que no es preocupessin pel dèficit d'estalvi del país, que és normal que això passi en una Plutonomía ja que quan els rics incrementen el seus ingressos gasten més en luxes i estalvien menys, però com que controlen la major part de la riquesa del país, la seva falta d'estalvi afecta tota l'economia. És a dir, Citigroup, sense utilitzar la paraula, ve a dir que en una Plutonomía els rics són uns irresponsables però no importa, perquè això és el normal en aquest sistema.
El memorial assenyala que aquesta irresponsabilitat no ha existit sempre, ja que en els anys 50, els molt rics als EUA tenien molt bons ingressos en la borsa de valors. Però com no tenien la major part de la riquesa i pagaven alts nivells d'impostos, eren més mesurats en les seves despeses i més inclinats a estalviar. La irresponsabilitat, assenyala el memoràndum, va començar a principis dels anys 80, quan els súper-rics van controlar al govern de Ronald Reagan perquè els reduís els impostos i eliminés regulacions per a les grans empreses.
En controlar els rics el govern, amb polítiques fetes per beneficiar-los  a costa de perjudicar la resta de la gent, simplement van perdre la mesura i van donar per fet que el sistema havia de donar més diners als rics, encara que els malgastessin i encara que la classe mitjana i baixa acabessin més pobres encara.
És a dir, en una Plutonomia l'únic benestar que compta és el dels rics. I els seus governs funcionen només per assegurar-se que els més rics segueixin sent els beneficiats encara que es destrueixi a la classe mitjana.
(Continuarà..)