Aquesta setmana s'ha publicat "George Orwell: A Life in Letters". El llibre conté una carta fascinant on Orwell explica la tesi principal de "1984" que escriuria dos anys després.
Orwell va escriure aquesta carta des de casa al barri londinenc de Mortimer Crescent el 18 de maig de 1944. Dues setmanes després, un míssil V-1 alemany destrossava Mortimer Crescent.
Tres anys abans Owell havia escrit "The Lion and the Unicorn: Socialism and the English Genius”. En aquesta obra Orwell proposava una revolució socialista i democràtica a Anglaterra en oposició a l'estalinisme soviètic.
Aquesta és la traducció de la carta realitzada pel professor de la UPF Miquel Berga....
18 Maig 1944
10a Mortimer Crescent NW 6
Benvolgut senyor Willmett,
Moltes gràcies per la seva carta. Em demana si realment el
totalitarisme i el culte a la personalitat van a l'alça i em menciona el cas
que, aparentment, no sembla que aquest fenomen arreli en aquest país ni als
EUA.
Li haig de dir que crec, o temo, que agafant el món en el
seu conjunt aquestes coses van en augment. En Hitler, sens dubte, desapareixerà
ben aviat, però això sera a costa de a) Stalin, b) els milionaris
anglo-americans i c) tota mena de petits fuhrers del tipus De Gaulle. Tots els
moviments nacionals que es produeixen arreu, fins i tot els que tenen el seu
origen en la resistència contra la dominació alemanya, semblen adoptar formes
no democràtiques i s'agrupen al voltant d'algun fuhrer sobrehumà (Hitler,
Stalin, Salazar, Franco, Gandhi, De Valera i exemples similars) i adopten la
teoria de que la fi justifica els mitjans. Arreu la tendència sembla anar en
direcció a les economies centralitzades que poden "funcionar" en el
vessant econòmic, però sense base democràtica i que es consoliden com un
sistema de castes. Amb el procés hi van els horrors del nacionalisme emocional
i una tendència a negar l'existència d'una veritat objectiva perquè cal que tot
confirmi les paraules i profecies de qualsevol fuhrer infal·lible. D'alguna
manera la història ja ha deixat d'existir, és a dir, no hi ha una història del
nostre temps que pugui ser acceptada universalment, i les ciències exactes
estan en perill d'extinció a mans dels interessos militars que així ho
aconsellin. En Hitler pot dir que els jueus van començar la guerra i si aquest
personatge sobreviu això esdevindrà la història oficial. I si no pot dir que
dos i dos fan cinc és només perquè en relació a, per exemple, la balística
aquesta afirmació seria un problema. Però si la mena de món que em temo arribés
-una mena de món dominat per dos o tres superpoders incapaços d'imposar-se un
sobre l'altre- estigui segur que dos i dos farien cinc si així ho decretés el
fuhrer de torn. Del meu punt de vista el món va en aquesta direcció avui dia
tot i que, naturalment, el procés és reversible.
I ara en relació a la immunitat relativa de Gran Bretanya i
els EUA. Diguin el que diguin els pacifistes, etc., no som encara en un estat
totalitari i això és un símptoma molt esperançador. Crec molt profundament -tal
i com he explicat al meu llibre "El lleó i l'unicorn"- en el poble
anglès i en la seva capacitat de centralitzar l'economia sense carregar-se la
llibertat en el procés. Ara bé, cal recordar que ni la Gran Bretanya ni els EUA
ho han hagut de demostrar per ara. No han conegut la derrota ni el sofriment
però presenten alguns mals símptomes que van pels bons. Per començar hi ha la
indiferència general en relació al declivi dels valors democràtics. S'adona que
ara mateix ningú menor de 26 anys pot votar a Anglaterra i que això sembla que
no importa ni un rave a la gran massa de gent? En segon lloc hi ha el fet que
els intel·lectuals són més donats al totalitarisme que no pas la gent normal i
corrent. En general, és cert que la classe intel·lectual ha estat contra Hitler,
però només a canvi d'acceptar Stalin. La majoria estan perfectament disposats a
acceptar mètodes dictatorials, policia secreta, la sistemàtica falsificació de
la història, etc., sempre que pensin que ho fan per la "seva" causa.
Certament, l'afirmació que no tenim un moviment feixista a Anglaterra vol dir,
simplement, que ara com ara els joves busquen els seu Fuhrer en un altre lloc.
No puc estar segur de que això no canviarà, o que d'aqui a 10 anys la gent del
carrer no tingui la mateixa actitud que tenen els intel·lectuals avui. Espero
que no passi i, de fet, confio que no passarà, però caldrà lluitar-hi. Si un es
limita a proclamar que tot és per fi de bé i no assenyala els símptomes
sinistres només ajuda a fer més probable el totalitarisme.
Dos i dos podrien fer cinc quan el Fuhrer ho desitji.
També em demana com és que doni suport a la guerra si em
sembla que el món tendeix cap al feixisme. Miri, és una tria entre dos mals. Em
temo que qulasevol guerra planteja aquesta tria. Conec prou bé l'imperialisme
britànic per a odiar-lo, però el prefereixo a l'imperialisme nazi o al japonés,
com un mal menor. Semblantment, donaria el meu suport a la URSS contra Alemanya
perquè, d'alguna manera, la URSS no pot oblidar del tot el seu passat i deu
mantenir una part substancial de les idees de la Revolució original i, per
tant, em genera més esperançes que l'Alemanya Nazi. Penso i ho he pensat d'ençà
que va començar la guerra, cap el 1936, que la nostra causa és la més bona,
però ens hem d'implicar en fer-la millor. I això comporta una crítica constant.
Atentament,
Geo. Orwell
7 comentaris:
M 'he deixat captivar per l ' estil. I pel to d' ésser humà lúcid rodejat per la bestialitat.
Orwell era en un moment en què la desfeta de la Humanitat conferia una visió sense concessions de les societats amb l'Home Lúcid vagant solitari.
L 'estudi del grup i el líder,que ompliria pàgines tot seguit, va concloure que com més feble és una societat més necessitat té d ' un cabdill.
Durant molt de temps, les societats es van rearmar de conceptes ferms, d 'homes autònoms i la llibertat va alçar -se com la cometa que ja penja d ' un fil que tens als dits.
No ha estat destruïda encara aquesta societat - homo.
La crisi actual, que és més que una anècdota, ha alçat amunt el marinyac dissimulador i hem vist tot el cos sencer d 'aquest sistema, pervers de base. L 'hem vist en els moments que es tensava de manera tal que se li veia tot.
I, aquest fet ha retornat la consciència de la humanitat despertada al cap d ' un temps després del xoc de les guerres.
I, ara, en un moment d' aquests, aprendrem a destruir aquest ogre que ens vol agafar pel coll.
M 'he deixat captivar per l ' estil. I pel to d' ésser humà lúcid rodejat per la bestialitat.
Orwell era en un moment en què la desfeta de la Humanitat conferia una visió sense concessions de les societats amb l'Home Lúcid vagant solitari.
L 'estudi del grup i el líder,que ompliria pàgines tot seguit, va concloure que com més feble és una societat més necessitat té d ' un cabdill.
Durant molt de temps, les societats es van rearmar de conceptes ferms, d 'homes autònoms i la llibertat va alçar -se com la cometa que ja penja d ' un fil que tens als dits.
No ha estat destruïda encara aquesta societat - homo.
La crisi actual, que és més que una anècdota, ha alçat amunt el marinyac dissimulador i hem vist tot el cos sencer d 'aquest sistema, pervers de base. L 'hem vist en els moments que es tensava de manera tal que se li veia tot.
I, aquest fet ha retornat la consciència de la humanitat despertada al cap d ' un temps després del xoc de les guerres.
I, ara, en un moment d' aquests, aprendrem a destruir aquest ogre que ens vol agafar pel coll.
Gràcies per la teva brillant aportació... Assumpció...
Molt interessant
"Semblantment, donaria el meu suport a la URSS contra Alemanya perquè, d'alguna manera, la URSS no pot oblidar del tot el seu passat i deu mantenir una part substancial de les idees de la Revolució original i, per tant, em genera més esperançes que l'Alemanya Nazi."
http://arturoperez-reverte.blogspot.com.es/2010/01/churras-merinas-y-esvasticas.html
Molt interessant i novell x mi, Gràcies x l informació.
Canvia Fuhrer per mercats i 2+2=5!
Publica un comentari a l'entrada