Catalunya comtat gran. Rafael Subirachs,

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

El comte duc d'Olivars
Temps a que li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra,

Contra tots els catalans,
ja ho veieu quina n'han feta:
passaren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

Ja n'han cremada una església
que Santa Coloma es deia;
cremant albes i casulles,
cremant calzes i patenes,

Del pa que no era blanc
deien que era massa negre:
i en donaven als cavalls
tot per dessolar la terra.

Del vi que no era bo,
deien quera massa agre
i en regaven els carrers
tot per dessolar la terra.

Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles.
I mataven els seus pares
Si de mal donaven queixa

Ja en daren part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-

En sentir-ne tot això
s'ha s'avalotat la terra.
En sentir-ne tot això
s'ha s'avalotat la terra.

Ja entraren a Barcelona
cent persones forasteres;
amb el nom de segadors,
perquè n’era temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
anaren a la presó
a dar llibertat als presos

tragueren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
i mataren al Virrei,
al fugir-ne a la galera;

El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra:
-On es vostre capità?
-Quina és vostra bandera?

Ja van treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre.
Ja van treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre.

-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
-A les armes catalans,
Que el rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!