Els anarquistes

Lletra i música de Léo Ferré (1916-1993)
Canta: Xavier Ribalta

N’hi ha menys d’un entre cent
però són vius i existeixen.
Quasi tots espanyols, neu a saber per què
cal creure que a l’Espanya els prenen fins l’alè,
els anarquistes.

Han rebut de valent,
entre cops i presons.
Han cridat tant i tant
que mai no callaran.
Amb el somni expectant
i amb el cor per davant
i amb el pit rosegat
per un vell ideal.
N’hi ha menys d’un entre cent,
però són vius i a la vista.
Quasi tots fills de res, de tan míser racó
que més d’un mai no els veu fins que un dia té por
dels anarquistes.

Mil vegades han mort
per no res, lluny del port.
Amb l’amor que retruny
a la taula o al puny.
Amb el posat ofert
de la sang quan es perd.
Tant fort han lluitat
que no han pas acabat.
N’hi ha menys d’un entre cent
però són vius i a la vista,
i si cal començar per un cop de peu al cul
no convé oblidar que cal baixar al carrer,
els anarquistes.

Tenen negres banderes
d’esperança, i el vi
i la melangia
per viure i morir,
ganivets per tallar
el pa de l’amistat
i fusells rovellats
que no cal oblidar.
No n’hi ha un entre cent,
però són vius i a la vista,
i que avancen plegats, colze a colze,
i si creus en la joia i l’amor podràs veure’ls dempeus,
els anarquistes!