Els principis de la propaganda de Goebbels

Joseph Paul Goebbels (29 d'octubre de 1897 - 1 de maig de 1945) fou Ministre de Propaganda i Il·lustració popular de l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler (en alemany Propagandaministerium). Figura clau del règim, era conegut per la seva capacitat de convenciment. Va promoure la depuració dels ambients culturals i la més extensa difusió dels mites nazis. Es va suïcidar després de fer enverinar la seva esposa i els seus sis fills.

Avui en dia tenim la sort (o la desgràcia) de poder llegir minjançant les eines que ens proporciona la xarxa, un munt de diaris, diaris digitals, blocs, portals, webs, informacions, articles, comentaris, pamflets, posts, etc.. un allau de textos, que si volguéssim llegir-los tots, necessitaríem que el dia tingués 48 hores.

Us proposo que estudieu els principis de la propaganda de Goebbels que us adjunto, i que proveu de descobrir en quins dels mitjans que he citat anteriorment s'hi aplica, com a mínim, un d'aquests principis.

Jo ho he fet, i,  he quedat esmaperdut...

Si feu la prova, m’agradaria molt que ens expliqueu les vostres conclusions..

Principis de la propaganda de Goebbels

1.- Principi de simplificació i de l'enemic únic.

Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l'adversari en un únic enemic.

2.- Principi del mètode de contagi.

Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s'han de constituir en una suma individualitzada.

3.- Principi de la transposició.

Carregar sobre l'adversari les pròpies errades o defectes, responent a l'atac amb l'atac. "Si no pots negar les males notícies, inventa'n d'altres que distreguin".

4.- Principi de l'exageració i de la desfiguració.

Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.

5.- Principi de la vulgarització.

Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.

6.- Principi de l'orquestració.

La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d'idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D'aquí també ve la famosa frase: "Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat".

7.- Principi de renovació.

S'han d'emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l'adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l'adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.

8.- Principi de la versemblança.

Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els "globus sondes" o "informacions fragmentaries".

9.- Principi de l'acallament.

Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l'adversari, també contraprogramant amb l'ajut dels mitjans de comunicació afins.

10.- Principi de la transfusió.

Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d'un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d'odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11.- Principi de la unanimitat.

Arribar a convèncer a molta gent que pensa "com tothom", creant una falsa impressió d'unanimitat.