Avui he llegit l’article Problema de Reagrupament o problema nacional? del Víctor Alexandre a el Singulardigital.cat i he copsat quina és la trampa de la ideologia nacionalista. M’explico..
En el seu article, l’Alexandre atribueix a la nació qualitats de la persona, parla de “la personalitat” del poble català, diu que té “una personalitat nacional infantívola, insegura, indecisa i inestable que, tot i saber-se biològicament adulta, no es veu amb cor d’assumir les responsabilitats de la maduresa.”
Més endavant diu que les “les il·lusions d’una nació sense Estat són molt febles i proclius al desànim". I que aquestes nacions “són com les dones en un món laboral androcèntric: per ascendir, estan obligades a demostrar que són més competents que els seus companys masculins.”
Totes aquestes característiques, siguin virtuds o defectes, és poden atribuir a les persones, però només de manera individual, no de manera col·lectiva com ho fa l’Alexandre. Jo sóc “infantívol, insegur, indecís i inestable” però això no vol dir que el meu veí també ho sigui.
Aquesta estratègia conceptual no és gratuïta, i és la que amaga la trampa de la ideologia nacionalista. Quina és aquesta trampa?
La trampa de la ideologia nacionalista consisteix en considerar la nació com un únic cos, una única persona, per això li atribueix característiques de la persona. Quan és clar que la nació no és una persona, és una munió de persones amb característiques diverses i interessos moltes vegades enfrontats.
Aquesta concepció de la nació porta a considerar els ciutadans que la formen com a “cèl·lules” del "cos" que és la nació, i és clar les cèl·lules han de viure i treballar per mantenir el cos viu, la seva existència es justifica pel fet de pertànyer al cos de la nació. I si una cèl·lula no compleix les funcions que li pertoquen, se l’acusa de voler fer mal al cos i per tant se la qualifica de “cèl·lula maligna” que cal exterminar.
Conclusió: Els nacionalistes no volen ciutadans lliures, volen ciutadans al servei de la nació, nació de la que pretenen ser els únics amos i representants.
I per tancar el cercle, després ve el Sostres i ens diu:
Vota Convergència i estigues tranquil.
Hauràs servit amb honor i altesa la teva pàtria. 
14 comentaris:
Et recomano un article de Josep Guia titulat "sobre el nacionalisme" publicat l'any 1983 als Annals de la Universitat Catalana d'Estiu.
UF! Entrar ara a discutir tot això, em sembla que entraríem a una dinàmica que ens faria perdre molt de temps...
El nacionalisme és una ideologia i,com qualsevol ideologia,pot ser dogmàtic, excloent, esclavitzador i...Cosa que no evita pas els sentiments nacionalistes de mig món: en solen tenir els espanyols, els francesos, els anglesos, els alemanys, els.....els americans,d'EUA!.
Una concepte diferent és l'INDEPENDENTISME. Allibera. M'agradaria un estat català per no haver de pensar mai més en el tema.
Assumpció, jo també sóc favorable a un estat català...
Però sóc contrari a les ideologies nacionalistes.
M'explico:
Una ideologia és una manera d'interpretar i transformar la realitat. Això ho va explicar Marx a les Tesis sobre Feuerbach, quan va escriure: "Fins ara els filòsofs s'han dedicat a interpretar de diverses maneres la realitat, quan del que es tracta és de transformar-la."
Tu i jo som catalans, formem part de la mateixa nació i per tant tenim una cultura, una llengua, unes costums, unes tradicions, etc... en comú. Però això no implica que hàgim de tenir la meteixa ideologia, la mateixa manera d'interpretar la realitat.
El que tenen de pervers, des del meu punt de vista és clar, les ideologies nacionalistes, és que converteixen la cultura, la llengua, els costums, les tradicions, etc... en ideologia.. I intenten forçar a les persones de la mateixa nació a sotmetre's a la ideologia "nacional"..
http://www.scribd.com/doc/26900603/Nacionalisme-Josep-Guia-1983-04MB
Jo SÓC INDEPENDENTISTA però NO NACIONALISTA. Els nacionalistes purs són dogmàtics, excloents, fanàtics, fonamentalistes, obsessius i estan parlant tot el dia del mateix tema. Arriben a avorrir. Els nacionalistes catalans tenen la culpa que no hi hagi més independentistes catalans. Aquest nacionalisme pesat i folklòric fa que moltes persones sentin aversió. Jo mateix hi caic en la trampa moltes vegades del nacionalisme, no vull ser-ho però la meva ànsia d'independentisme a vegades em porta sense voler a ser-ho. Si fóssim tots plegats una mica més intel·ligent i no despleguéssim tantes banderes i no mengéssim tantes mongetes amb botifarra tindríem més gent que s'apuntaria a l'independentisme, però una persona que fuig del nacionalisme espanyol moltes vegades no vol pas sentir a parlar de cap nacionalisme més, jo no vull pàtries, ni estats vells i nous, vull un país lliure, vull, sobretot, un poble lliure, independent però lliure de tot estat
http://www.youtube.com/watch?v=AZxTVuARCt8
Ésto es lo que opino de vosotros, los catalanes animales.
harto estoy.
Aquí os dejo mi video con la opinión que me merecéis.
http://www.youtube.com/watch?v=AZxTVuARCt8
Salvi, vas endavant per axiomes.
Imagina un exèrcit de 50.000 homes. N'arriba un de 60.000 homes, molt més ben armat i comença a combatre'l. L'exèrcit dels 50.000 es desbanda en pocs minuts, tot i que alguns caps incitin la tropa a la resistència. L'exèrcit dels 50.000 s'ha comportat covardament, malgrat les incitacions d'alguns o de molts caps.
Doncs de la mateixa manera es pot dir que un poble és comporta com un nadó o qualsevol altra cosa.
Jordi Minguell Roselló
Karl Marx no va explicar res sobre la ideologia quan va escriure l'última de les onze "Tesis sobre Feuerbach": "Els filòsofs solament han interpretat el món de maneres diferents: es tracta, però, de transformar-lo".
Marx va explicar què era per a ell la ideología a "La ideologia alemanya". Va dir que la ideologia és l'expressió ideal de determinades relacions materials: amb la ideologia, deia Marx, es presenta i representa (cosa en què els intel•lectuals tenen un paper de primer ordre) l'interès de la classe dominant com a interès comú de tots els membres de la societat, atribuint a les idees de la classe dominant un caràcter unviersal. A poc apoc, la ideologia es fa independent de les relacions de classe que l'han originada i, respecte als membres de la societat, es presenta com a norma de conducta i d'orientació cultural, com a instrument material i moral de domini sobre els membres de la societat.
Com pots veure, la ideologia, per a Marx, no és una manera de repesentar la realitat, sinó els interessos de la classe dominant. Com pots veure, el fi de la ideologia, per a Marx, no és canviar la realitat, sinó dominar les classes sublaternes. Si vols discutir d'aquesta qüestió, primer llegeix "La ideologia alemanya".
Jordi Minguell Roselló
Això és un batibull, un “batiburrillo” que diuen els espanyols.
La cosa és bastant més simple.
Si tu tens dos ulls i ve un altre i et far tapar un ull , et viola en la teva “realitat”.
El fet que tu reivindiquis els teus dos ulls, que vols viure en plenitud no és pas cap ideologia.
Reclames la sobirania per què algú altre te l’ha pres. Però aquest acte no està vinculat, necessàriament, a una “idea de com han d’ésser les coses”, senzillament t’han violat i et queixes reclamant allò que de natural ets.
El discurset que vol assimilar el fet nacional al model organitzatiu del rusc és molt barroer, gairebé infantil, propi d’un xiquet més aviat curtet.
La identitat col·lectiva és, existeix té una operativa i una fisiologia, és un fet, una realitat.
Ho sento, per a vosaltres, esteu més embolicats que la pota d’un romà...
Anònim..
Ja t'he dit més d'una vegada que no penso mantenir cap diàleg sota l'amenaça de la desqualificació personal.
Per tant, no cal que insisteixis.. Mentre desqualifiquis la meva persona, no hi haurà diàleg..
I una cosa,
Aquest article no l'ha escrit "vosaltres", l'he escrit jo, en Salvi Jacomet...
dialogaré asota l'amenaça de la desqualificació personal..
Salvi, jo soc nacionalista, no tans sols indepe, obrerista internacionalista i antirracista, per no confondre.
No se si em repetire algun comentari: quan parlem de la classe treballadora es aixo o allo, té aquesta actitud o l'altra, podem fer servir un simil sobre personalitat humana, la classe pot partir d'una relacio de produccio, pero es molt mes que aixo, es una historia una actitud un moviment, unes tradicions, etcetera. En una epoca determinada crec que fins i tot es parlava d'orgull de classe.
Aquest tipus de simils es poden aplicar a qualsevol colectiu humà, els socialistes son aixo o allo, els nacionaliests tal o qual... els empordanesos son mes aviats ala trencats, home tenim aquesta fama pero hi haura de tot, es clar, es un topic que ve de la tramuntana, pero en alguna cosa afecta viure a la plana empordanesa o a prop o de forma diferent viure en una ciutat hiperurbanitzada p.e.
Hom pot dir "la valentia del poble nicaraguenc que s'enfrontava a l'imperialisme als 80", segur que hi havia de tot, i estem aplicant un caracter huma a un collectiu... "els pobles mediterranis o llatins són més alegres io menys no se que ...que els nordics" el mateix que a mes depen del punt de vista de l'observador -el relativisme cultural antropologic-
per altra banda Marx distingia entre nacionalisme opressor i nacionalisme dels oprimits
nacionalisme: per fer un cami es necessiten cames, partidari de la nació que no vol dir contrari a cap altra, com feminisme tampoc vol dir contrari als homes- jo no crec que s'hagi de reconstruir cap nació -i tornar a un regim d'origen feudal? si home- se n'ha de construir una de nova que va quedar ofegada per un proces d'assimilació i etnocidi cultural en virtut de la creació d'una altra determinada, España, en el sentit que es generi una de nova a partir del que hi ara i lluitant contra la minoritzacio nacional que hem patit, per exemple en el nostre mitja d'expressio, la llengua. Aixo es ser nacionalista revolucionari, tal com s'ha estat a Irlanda, Euskalherria, Països Catalans, Cuba o la Gran Colombia de Bolivar, gens incompatible al contrari amb una perspectiva clarament internacionalista de la classe i també de les diferencies nacionals/culturals/etniques i de les resistencies a les opressions i als poders que les neguen o les volen fer desapareixer imposant models uniformistes controlats per aquests centres de poder
L'independentisme que somio no és excloent ans al contrari, vol oferir bona acollida, benestar i armonia a tots els forans amb la mateixa proporció que ho gaudim els que hi hem nascut. Deslliurar-nos de l'esclavatge en què viu el nostra poble és una obligació i un dret que té la nostra generació i que només serà possible si som capaços de posar-nos d'acord.En el meu somni també veig el meu poble esclau del mòn financer el qual ens oprimeix tan com la primera causa, i només serà llavors que podrem a l'hora i com a plus oferir als nou vinguts un país lliure de veritat.
Publica un comentari a l'entrada