ENKIRIDION o Manual d’Epictet. (I-V)

Epictet va néixer a Hieràpolis, Frígia,  aproximadament cap a l'any 55 dC. Va morir a Nicópolis, Grècia, cap al 135 dC quan tenia ja prop de 80 anys.
La paraula "epiktetos" en grec significa "adquirit" o "comprat". Durant els seus primers anys va ser esclau d'un personatge molt ric de l'entorn de Neró i, sent encara esclau, va ser deixeble del filòsof estoic romà Musoni Rufo. Físicament es trobava impedit en una cama i anava coix; segons alguns va ser el seu amo el que la hi va trencar, segons altres es va tractar d'una condició de naixement.

No sabem ben bé com va ser que va obtenir la llibertat, però la veritat és que va començar a ensenyar filosofia i, quan l'any 93 Domicià va expulsar a tots els filòsofs de Roma, Epictet es va establir a la ciutat grega de Nicópolis, on va fundar una escola filosòfica i va romandre fins la seva mort.

Que sapiguem, no va deixar res escrit, igual que Sòcrates a qui admirava. Així com el pensament de Sòcrates ens ha arribat gràcies al seu deixeble Plató, de la mateixa manera coneixem el d'Epictet  gràcies al seu deixeble Luci Flavi Arri.

Luci Flavi Arri va estudiar amb Epictet cap al 108 dC. La seva obra principal són els seus Discursos, dels quals se'n conserven quatre d'un total de vuit, i l’Enkiridion que significa "Manual" i que conté els ensenyaments d'Epictet en forma de sentències curtes que reflecteixen les dites del mestre. Segons el testimoni d'Arri, quan escoltava Epictet: "De qualsevol cosa que deia, jo prenia nota de la seva forma de pensar i de la franquesa del seu discurs, paraula per paraula i per al meu ús propi."

L’Enkiridion o "Manual d’Epictet" no és, doncs, un tractat prolixament elaborat sinó un conjunt de notes preses per un deixeble. I és important tenir això en compte ja que, d'una altra manera, podríem cometre l'error de pensar que Epictet tenia un estil més aviat pobre i amb tendència de saltar d'un tema a un altre sense una coherència massa estricta. Que això no és així s'infereix fàcilment de les importants personalitats que van buscar el seu consell. Van ser molts els que van anar a Nicópolis a escoltar-lo, entre ells fins i tot l’emperador Adrià.

                                                                          --------------------- 

ENKIRIDION o "Manual d’Epictet"

I - Hi ha certes coses que depenen de nosaltres mateixos, com l'opinió, la inclinació, els desitjos, l'aversió i, en una paraula, totes les nostres operacions. N'hi ha d'altres que no en depenen, com el cos, les riqueses, la reputació, els imperis i, finalment, tot allò que no és de la nostra operació.
 
II - El que depèn de nosaltres és lliure per la seva naturalesa, i no pot ser impedit ni forçat per cap home, i, al contrari, el que no depèn de nosaltres és servil, menyspreable i subjecte al poder aliè.
 
III - Recorda, doncs, que si jutges per lliure i teu, el que per la seva naturalesa és servil i subjecte al poder aliè, trobaràs molt grans inconvenients, i et veuràs confús en tots els teus designis i exposat a mil molèsties, i al final acusaràs als déus i als homes del teu infortuni. I si, al contrari, creguessis que és teu només el que de veritat et pertany, i sabessis considerar com extern o estranger el que en efecte ho és, cert és que res serà capaç ni suficient per desviar-te del que t'hagis proposat fer, que no emprendràs res que et pesi, que no acusaràs ningú, ni murmuraràs; que ningú t'ofendrà, que no tindràs enemics, ni patiràs mai un mínim desplaer.
 
IV - Si vols, doncs, tan grans béns, sàpigues que no n'hi ha prou desitjar-los tèbiament per obtenir-los, sinó que et convé evitar del tot algunes coses i privar-te d’altres per algun temps. Perquè si (no content amb el que tens) tens ambició d'aconseguir càrrecs i d'amuntegar riqueses, recorda que perdràs absolutament els mitjans veritables d’assolir la llibertat i la felicitat, i també podrà ser que quedis frustrat del que pretens amb tanta passió.
 
V - Quan se t’ofereix algun objecte enutjós, acostuma't a dir-te a tu mateix que no és el que sembla, sinó pura imaginació. Tan bon punt hagis fet aquesta reflexió, examina l'objecte en base a les regles que ja coneixes per a això. Considera si és cosa que depèn de tu, perquè si no depèn, diràs que no et toca.