dissabte, 21 d’abril de 2012

ENKIRIDION o Manual d’Epictet. (VI-X)


VI

Adverteix que la finalitat del desitjar és obtenir el que es desitja, i la finalitat de l'aversió és fugir del que es pretén evitar. I com és desgraciat el que es veu frustrat del que desitja, així és miserable el que cau en el que més pensa evitar. Per la qual cosa, si tens aversió només del que depèn de tu (com les falses opinions), assegura't que no cauràs mai en el que avorreixes. Però si tens aversió del que no depèn de tu (com són les malalties, la mort i la pobresa), no dubtis que seràs miserable, doncs que no les pots evitar, i que has de caure infal·liblement en elles.

VII
Si vols ser feliç, mai repugnis el que no depèn de tu: peró transfereix el teu odi contra el que resisteix a la naturalesa de les coses que depenen de la teva voluntat. A més d'això, no vulguis per ara res amb passió, perquè si vols coses que no depenen de tu, és impossible que no et vegis frustrat, i si vols les que de tu depenen, adverteix que no estàs prou instruït del que cal per desitjar-ho honestament. Per la qual cosa, si vols fer bé, acosta't a elles de manera que et puguis retirar quan vulguis. Però tot això s'ha de fer amb mesura i discreció.

VIII
El veritable mitjà de no estar subjecte a torbació és considerar les coses que són del nostre gust o de la nostra utilitat, o aquelles que estimem, com elles són en si mateixes. Has de començar l'examen per les que importen menys. Per exemple: quan maneges una olla de fang, pensa que és una olla de terra la que maneges, i que es pot trencar fàcilment. Perquè, havent fet aquesta reflexió, si de cas es trenca, no et causarà alteració. Així mateix, si estimes el teu fill o la teva dona, recorda't que és mortal el que estimes, i per aquest mitjà et lliuraràs de l’impensat sobresalt quan la mort te’l arrabassi.

IX
Abans d'emprendre alguna obra examina-la molt bé. Si has decidit anar al bany, abans de partir representa’t tots els inconvenients que se segueixen d'anar al bany: el tirar-se aigua els uns als altres, l’empènyer per prendre millor lloc, el donar-se befes i el perdre els vestits. No dubtis que executaràs molt segurament el que emprens si et dius a tu mateix: “Vull anar al bany, però també vull observar la manera de viure que m'he proposat”. Segueix aquesta màxima en tot el que emprenguis, perquè per aquest mitjà, si et passa algun inconvenient o alguna desgràcia banyant-te, et trobaràs tot resolt, i diràs: “No he vingut aquí només per banyar-me, sinó també he vingut amb resolució de no fer res contra la meva manera de viure, la qual jo no l'observaria si sofrís amb algun pesar o desplaer les insolències que aquí es cometen”.

X
No són les coses les que turmenten els homes, sinó les opinions que es tenen d'elles. Per exemple: la mort (ben considerada) no és un mal, perquè, si ho fos, li ho hauria semblat a Sòcrates com als altres homes. No, no, l'opinió falsa que es té de la mort la fa horrible. Per la qual cosa, quan ens trobem torbats o impedits, n’hem de donar la culpa a nosaltres mateixos i a les nostres opinions.

2 comentaris:

Dona ha dit...

Quan era mès jove, pensava que moltes coses que feiem les persones, es podien canviar. Em referia a les coses que oferien patiment a l'home, i avançant la meva vida, intentava trobar objectivament raons que em permetesin afirmar aquesta teoria: pero no en trovaba. Potser per la seva pròpia inseguretat, l'home sempre busca alguna teria en que suportar les seves pors. De tota manera pasaven els anys i em donava compte que l'home seguia petint per coses que jo pensava que es podien evitar.
Pero desprès de llegir "Ética a Nicómaco" d'Aritòtil, o a tall d'exemple el Manual que aquí exposes em convenço de que si desprès de 2500 anys, aquells escrits segueixen tenint validessa, i els homes seguim sofrint per les coses que desde llavors sofriem, esque serà perque l'home es un animal totalment predictible e incapaç d'evolucionar? Hem transformat el medi per fer-lo mès fàcil per la nostra vida, pero, hem evolucionat com a homes? som capaços de superar o deixar se sofrir per coses que depenen exclusivament de nosaltres? i si no es així, perque? hem d'acceptar que l'home inevitablement hi coses que no pot canviar d'ell mateix? i tots o alguna especie d'aquest? hi ha diferent especies d'homes? Dubtes que igualment desprès de 2500 anys ens fan reflexionar...salut.

salvi jacomet ha dit...

Gràcies per la teva aprtació, Dona.