dissabte, 26 de maig de 2012

De quina manera la Xina pot arribar a dominar el món.


Article de
Luciano Pires publicat a  www.rebelion.org

Alguns coneguts van tornar de la Xina impressionats. Un producte del que Brasil en fabrica un milió d'unitats, la Xina, en una sola fàbrica, en produeix 40 milions.
La qualitat és equivalent i la velocitat de distribució impressionant. Els xinesos col·loquen qualsevol producte en el mercat en qüestió de setmanes, a preus que són una fracció dels brasilers.
Una de les fàbriques s'està traslladant a l'interior perquè els salaris de la regió en què es troba instal·lada són massa alts: 100 $. Un obrer brasiler guanya 300 $ mínim, que sumats als impostos i altres beneficis equivalen a 600 $. Quan els comparem amb els 100 $ dòlars que reben els xinesos sense pràcticament cap altre benefici, ens trobem davant d'una esclavitud groga i la alimentem...
¿Hores extraordinàries? A la Xina... Oblide-ho! La gent allà està tant agraïda de tenir una feina, que treballen hores extres a canvi de res...
Darrera d'aquesta "situació" s’hi amaga el gran parany de la Xina. No es tracta d'una estratègia comercial, sinó d'una estratègia de "poder"  per conquerir el mercat occidental. 
Els xinesos estan traient profit de l'actitud dels "comerciants" occidentals, que prefereixen terceritzar la producció, quedant-se només amb el que li afegeix valor: la marca.
Difícilment podreu comprar a les grans xarxes comercials dels EUA algun producte "made in USA". És tot "made in Xina" amb una marca nord-americana. Les empreses guanyen riuades de diners comprant als xinesos per centaus i venent després per centenars de dòlars. Només els interessa el lucre immediat a qualsevol preu. Tot al cost de tancar les seves fàbriques i generar una brutal desocupació. És el que podria anomenar-se "estratègia del preu"
Mentre els occidentals terceritzen les seves empreses i guanyen en el curt termini, la Xina aprofita aquest enfocament instal·lant unitats productives d'alt rendiment per dominar en el llarg termini. 
Mentre les grans potències mercantils es queden amb les seves marques i amb el disseny a les seves mans, els xinesos es queden amb la producció, assistint, estimulant i contribuint al desmantellament dels escassos parcs industrials occidentals.
Molt aviat ja no hi haurà més fàbriques de sabatilles esportives o de calçats en el món occidental. Només existiran a la Xina. De manera que en un futur proper veurem com els productes xinesos augmenten els seus preus produint un "xoc manufacturer" com va passar amb el xoc petrolier en els anys 70. I llavors ja serà massa tard.
Llavors el món s'adonarà que aixecar noves fàbriques tindrà costos prohibitius i s'haurà de rendir al poder xinès. S’adonarà de que ha alimentat  un enorme drac i que s’ha convertit en el seu ostatge. Un drac que augmentarà gradualment els seus preus, ja que serà ell qui dicti les noves lleis del mercat i serà després qui mani, ja que tindrà el monopoli de la producció, i serà també l'amo de les fàbriques, dels estocs i dels llocs de treball i tindrà el poder de regular els preus.
Nosaltres, els nostres fills i els nostres néts, assistirem a una inversió de les regles de joc actuals, el que produirà en les economies occidentals l'impacte d'una bomba atòmica... xinesa. Quan el món occidental se'n adoni d’aquesta realitat, ja serà massa tard.
Aquest dia els executius occidentals miraran tristament les ruïnes de les seves antigues fàbriques; i els seus tècnics jubilats, mentre juguen a cartes a les places, ploraran sobre la ferralla dels seus parcs fabrils destruïts. I recordaran llavors, amb molta nostàlgia, els temps en que guanyaven diners comprant "fardells de mercaderies dels esclaus" i venent cares les seves "marques registrades" als seus conciutadans.
I llavors, entristits, obriran els seus armaris i es menjaran les seves marques que ja estaran passades de moda i que per tant, hauran deixat de ser poderoses, perquè totes hauran estat copiades ...
I a més  a més, cal que penseu en el seu poder militar.
Quedarem ostatges i a la seva mercè,
Avui estem alimentant la cobra que ens mossegarà en el futur.