divendres, 4 de maig de 2012

ENKIRIDION o Manual d’Epictet. (XVI-XX)














 XVI
En tot el que et pugui succeir, considera en tu mateix el mitjà que tens de defensar-te. Per exemple: si veus una bella dona, adverteix que tens la temprança, que és un poderós mitjà per oposar a la bellesa. Si estàs obligat a emprendre algun treball penós, recorre a la paciència. Si t'han fet alguna injúria, arma't de la constància. I si t'acostumes a obrar d'aquesta manera sempre, mai els objectes tindran poder sobre tu.

XVII
Mai diguis que has perdut alguna cosa, sinó sempre digues que l'has restituïda. Quan el teu fill o la teva dona morin, no diguis que has perdut el teu fill o la teva dona, sinó que els has restituït a qui te’ls havia donat.
Però quan se'ns hagi tret alguna heretat, ¿haurem de dir també que l'hem restituïda? Potser que pensis que no, perquè el que t'ha despullat d'ella és un home malvat, com si a tu et toqués, per la mà del qual la teva possessió torna a qui te la va donar. Per la qual cosa convé que mentre la tens a la teva disposició la tinguis per estranya, no fent més cas d'ella que el caminant fa de les posades en què s'allotja.

XVIII
Si vols avançar en l'estudi de la virtut, aparta de l'enteniment aquests pensaments:
«Si no vigilo els meus negocis, no tindré amb què subsistir, si no castigo al meu fill, sortirà dolent.»
Adverteix que val més morir de fam i conservar la grandesa de l'ànim i la tranquil·litat de l'esperit fins als darrers sospirs, de viure en l'abundància amb una ànima plena d'inquietud i de turment.
Adverteix, et dic, que val més patir que el teu fill surti dolent, que  fer de tu mateix desgraciat.
L'assossec de l'esperit s'ha de preferir a tot; però per tenir-ho, per descomptat cal que assagis en les coses menors. Per exemple: si es vessa el teu oli o et roben el vi de la teva cova, fes aquesta reflexió i  digues-te: «A aquest preu es compra la tranquil·litat i la constància.»
En efecte, res s'adquireix gratis, i necessàriament ens ha de costar alguna cosa.
Fes el mateix quan crides el seu criat, pensa que no està prompte a la teva veu, i que quan ho estigui, pot ser que no faci res del que vols que faci. Sigui com sigui, no permetis mai que tingui el poder d’enutjar-te i de torbar el teu  esperit quan ell vulgui.

XIX
No et faci res que el poble et tingui per extravagant perquè menysprees les coses exteriors, ni tampoc vulguis fer veure que ets home suficient. Si per sort passa que es faci algun cas de tu, desconfia llavors de tu mateix. Perquè és extremadament difícil el deixar-se portar per l'exterior i conservar en tu una resolució conforme a la naturalesa i manera de viure que t'has proposat, i no pot ser que es faci una cosa sense oblidar l'altra.

XX
Si vols que els teus fills, la teva dóna o els teus amics visquin sempre, has perdut l'enteniment. Perquè és voler que depengui de tu absolutament el que no en depèn de cap manera, així com que el que t’és aliè et pertanyi.
Així mateix, si pretens que el teu fill no cometi cap falta, també ets ridícul, perquè vols que el vici no sigui vici. Per la qual cosa, si tens ganes de no ser mai frustrat en els teus desigs, no desitgis sinó allò que només depèn de tu.