diumenge, 6 de maig de 2012

SER D'ESQUERRES. Eduardo Haro Tecglen


ESQUERRA.

 
Terme que avui està en discussió, i fins en franca decadència.
Històricament, a l'Assemblea Nacional francesa es van asseure a l'esquerra del president els partidaris de la revolució o de la continuació de les premisses revolucionàries; i a la dreta els que ho eren de l'antic règim.
Les dues denominacions s'han fet universals. Per esquerra es sol entendre la persona o grups de persones que defensen els interessos dels menys privilegiats de la societat, que no accepten el domini de les tradicions i consideren com més vàlid el progrés o les innovacions. Entenen que la persona humana és naturalment bona i que la pressió de la societat la inclina cap al mal, i per tant, preconitzen societats tolerants i obertes; consideren que no hi ha una sola veritat i que la llibertat d'idees, expressions i opinions sobre el diví i l'humà pot ajudar a la convivència.