dimecres, 2 de maig de 2012

ENKIRIDION o Manual d’Epictet. (XI-XV)




XI
D’ignorant i brutal és el culpar els altres de les nostres misèries. Aquell que a si mateix es culpa del seu infortuni comença a entrar en el camí de la saviesa, però el qui ni s'acusa a si mateix ni als altres, és perfectament savi.

XII
No et lloïs  mai de alienes excel·lències. Si un cavall pogués dir que és bell, en la seva boca seria tolerable. Però quan et lloes per tenir un bell cavall, ¿saps el que fas? Et lloes del que no et pertany. Què és, doncs, el que és teu? L'ús del que està a la teva vista. Per això, si mires les coses conforme a la seva naturalesa i jutges d'elles com ho cal, llavors t’és permès gloriar-t’hi, perquè t'alegres amb un bé que posseeixes efectivament.

XIII
Si et trobessis embarcat i el vaixell vingués a terra, et seria permès desembarcar per buscar aigua, i així mateix ningú t’impediria el agafar les carculles que trobessis en el teu camí, però et convindria tenir la vista sempre en el vaixell, atenent quan el pilot et cridés, i llavors seria menester deixar-ho tot de por que no et fes embarcar lligat de peus i mans com una bèstia. El mateix passa en la vida. Si Déu et dóna dona i fills, t’és permès estimar-los i gaudir-ne. Però si Déu et crida, convé deixar-los sense més pensar, i córrer  de pressa a la nau. I si ja ets vell, guarda't d'allunyar-te i de no estar previngut quan siguis cridat.

XIV
Mai demanis que les coses es facin com tu vols: però procura voeller-les com elles es fan. Per aquest mitjà tot et succeirà com ho desitges.

XV
La malaltia és un impediment del cos, no de la voluntat. Per exemple: ser coix impedeix caminar als peus, però no destroba que la voluntat faci el que ella vol, si emprèn  només el que pot efectuar. D'aquesta mateixa manera pots considerar totes les coses que succeeixen i coneixeràs que a tu no et destorben, tot i que destorbin als altres.