XI
D’ignorant i brutal és el culpar els altres de
les nostres misèries. Aquell que a si mateix es culpa del seu infortuni comença
a entrar en el camí de la saviesa, però el qui ni s'acusa a si mateix ni als
altres, és perfectament savi.
XII
No et
lloïs mai de alienes excel·lències. Si
un cavall pogués dir que és bell, en la seva boca seria tolerable. Però quan et
lloes per tenir un bell cavall, ¿saps el que fas? Et lloes del que no et
pertany. Què és, doncs, el que és teu? L'ús del que està a la teva vista. Per
això, si mires les coses conforme a la seva naturalesa i jutges d'elles com ho
cal, llavors t’és permès gloriar-t’hi, perquè t'alegres amb un bé que
posseeixes efectivament.
XIII
Si et trobessis embarcat i el vaixell vingués
a terra, et seria permès desembarcar per buscar aigua, i així mateix ningú
t’impediria el agafar les carculles que trobessis en el teu camí, però et
convindria tenir la vista sempre en el vaixell, atenent quan el pilot et cridés,
i llavors seria menester deixar-ho tot de por que no et fes embarcar lligat de
peus i mans com una bèstia. El mateix passa en la vida. Si Déu et dóna dona i
fills, t’és permès estimar-los i gaudir-ne. Però si Déu et crida, convé
deixar-los sense més pensar, i córrer de
pressa a la nau. I si ja ets vell, guarda't d'allunyar-te i de no estar
previngut quan siguis cridat.
XIV
Mai
demanis que les coses es facin com tu vols: però procura voeller-les com elles
es fan. Per aquest mitjà tot et succeirà com ho desitges.
XV
La
malaltia és un impediment del cos, no de la voluntat. Per exemple: ser coix
impedeix caminar als peus, però no destroba que la voluntat faci el que ella
vol, si emprèn només el que pot
efectuar. D'aquesta mateixa manera pots considerar totes les coses que
succeeixen i coneixeràs que a tu no et destorben, tot i que destorbin als
altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada