dimecres, 23 de maig de 2012

Entrevista amb Saskia Sassen.



Saskia Sassen és sociòloga i economista, encara que la seva formació també inclou el camp de la filosofia. Actualment treballa com a professora de sociologia a la Universitat de Chicago, així com a la London School of Economics. La seva prolífica obra escrita se centra en la mobilització del capital i la força de treball en el món globalitzat. Les anàlisis de l'impacte que aquests fenòmens han tingut sobre les ciutats van convertir a Saskia Sassen en una referència inevitable per a la sociologia urbana anglosaxona. A ella es deu la identificació i descripció del fenomen de la Ciutat Global.

¿L'economia urbana ha passat de valorar les persones com a consumidors a tractar d'expulsar-les perquè sobren?

Aquest procés d'expulsió es dóna en molts llocs. En el camp també, perquè compren les terres i sobren els que les cuidaven. A la ciutat, les llars i els comerços modestos queden desplaçats del centre. A més, en aquesta generació, la quarta després de la Segona Guerra Mundial, la classe mitjana està perdent poder. S'està empobrint en països altament desenvolupats com França, EUA i Regne Unit. La nova generació adquireix menys educació formal, menys ingressos, i té menys possibilitats de comprar una casa. Això és una mena d'expulsió d'un projecte de vida.

Crèiem que cada generació avançaria respecte a l'anterior?

Semblava part d'un contracte social, però aquesta trajectòria ha estat interrompuda en països com Xile o Argentina, on va ser brutal el que li va passar a la classe mitjana després de la crisi.

Per què ha passat?

És un nou sistema. Sembla una continuació de l'antic, però no ho és. La lògica financera ha envaït tots els sectors econòmics. Hi ha una organització del sistema que neix en els anys vuitanta i s'estableix en els noranta. Avui vivim les conseqüències. I el canvi fonamental és que, en l'època del keynesianisme, la base econòmica era la manufactura de massa i el consum de massa: la construcció d'espais suburbans de massa amb les corresponents carreteres i infraestructures. És a dir, una sèrie de processos econòmics que van implicar que el consum importés moltíssim. Avui, el sistema financer ha inventat maneres de multiplicar la renda sense passar pel consum de massa.

Construir suburbis es va convertir en un gran negoci ...

Cada llar suposava una nova nevera, una nova televisió, nous mobles ... Tot nou. Es va generar un cicle viciós positiu. Teníem un sistema basat en el consum. Fóra o no necessari, era vital continuar consumint.

Ja no és així?

S'ha trencat la cadena. El salari del treballador ja no fa possible mantenir el consum. S'ha trencat la cadena, perquè s'ha acabat la construcció en massa. Ara vivim en un cicle molt diferent.

Què passa amb la gent que viu a les ciutats i ja no pot consumir?

No és només un tema de desigualtat i exclusió social, encara que tots dos existeixen. El nou element és que molts dels aturats d'avui no tenen possibilitat de tornar a tenir una vida normal de treball. Tant al Regne Unit com als Estats Units, la població de presos ha augmentat moltíssim, i a mi em sembla que si bé alguns d'aquests presoners són assassins, la gran majoria no ho són i no haurien d'estar a la presó. La presó és una mena de magatzem de gent que el sistema no pot absorbir perquè no pot emprar. Viuen expulsats del sistema, emmagatzemats i sense possibilitat de reinserir-se.